SENGLARS AL PAÍS DE LES CIRERES

Alicía començava ja a cansar-se d'estar asseguda amb la seua germana a la vora del riu, sense tindre res a fer: havia tirat un parell d'ullades al llibre que la seua germana estava llegint, però no tenia dibuixos ni diàlegs. «¿Y de què servix un llibre sense dibuixos ni diálegs?», es preguntava Alicía. Així, doncs, estava pensant (i pensar li costava...

Així comença el llibre Alicía en el país de les meravelles i així mateix  comencen nosaltres,  
darrere del nostre conillet blanc particular

seguint-lo fins a travessar el cau..

Una vegada travessat el forat del cau,






entrarem en un món de muntanyes on hi havien centenars d'escalons dibuixats.

Pel camí ens trobarem a la reina de cor acompanyada del seu sequit de sotes, ella els explicava que allí vivia un riu, El riu viu.

     Al que calia capturar, i és per això que havien creat unes grans comportes per a poder retenir-lo.

I que un dia aconseguiren capturar-lo,

I el tingueren retes tota una nit,

Però.... l'endemà al matí  havia aconseguit fugir. 
No sabem molt bé com, tal vegada filtrant per le roques calcarees.






Continuarem perseguint al nostre conill blanc, que ens porta per senders replets de corrals i cases enrunades

Continuem pujant i baixant el barranc de l'infern.
I ja, esgotats de seguir el nostre conill apareix davant nostra...

I així menjant cireres despertarem,

 i  l'igual que Alicía, no ens queda altra, que tornar a casa i amb això a la nostra rutina, fins que el nostre conill torne a aparéixer .

ADEU!!!!