viernes, 29 de mayo de 2015

SENGLARS AL PAÍS DE LES CIRERES

Alicía començava ja a cansar-se d'estar asseguda amb la seua germana a la vora del riu, sense tindre res a fer: havia tirat un parell d'ullades al llibre que la seua germana estava llegint, però no tenia dibuixos ni diàlegs. «¿Y de què servix un llibre sense dibuixos ni diálegs?», es preguntava Alicía. Així, doncs, estava pensant (i pensar li costava...


Així comença el llibre Alicía en el país de les meravelles i així mateix  comencen nosaltres,  
darrere del nostre conillet blanc particular

seguint-lo fins a travessar el cau..


Una vegada travessat el forat del cau,






entrarem en un món de muntanyes on hi havien centenars d'escalons dibuixats.





Pel camí ens trobarem a la reina de cor acompanyada del seu sequit de sotes, ella els explicava que allí vivia un riu, El riu viu.




     Al que calia capturar, i és per això que havien creat unes grans comportes per a poder retenir-lo.
I que un dia aconseguiren capturar-lo,
I el tingueren retes tota una nit,
Però.... l'endemà al matí  havia aconseguit fugir. 
No sabem molt bé com, tal vegada filtrant per le roques calcarees.






Continuarem perseguint al nostre conill blanc, que ens porta per senders replets de corrals i cases enrunades

Continuem pujant i baixant el barranc de l'infern.
I ja, esgotats de seguir el nostre conill apareix davant nostra...





I així menjant cireres despertarem,
 i  l'igual que Alicía, no ens queda altra, que tornar a casa i amb això a la nostra rutina, fins que el nostre conill torne a aparéixer .
ADEU!!!!

miércoles, 11 de marzo de 2015

I...CORONAREM EL PIC D'AITANA









Començarem la ruta en un àrea recreativa envoltada d'una
alberada a l'abric de la colossal Penya de Partegat.







Añadir leyenda
Des de allí agafarem una pista forestal i en un obrir i tancar d'ull ens veguerem envoltats d'un paratge rocós sense vida, propi del planeta de els simis.










Passarem per la Font del Noguer i pararem a esmorzar a la font Forata d'Aitana.
després d'agafar forces continuarem la nostra ruta cap al passet de la Rabosa el tros de més dificultat de l'eixida


Al passar l'estret assolirem l'aspra i àrida solana i amb ella
ens trobarem amb un descomunal avenc allargar de fins a 20 m d'amplària i 80 m de profunditat


Superats els avencs en troben amb un paisatge amb extenses, suaus i arrodonides planes coronades a la nostra dreta pel cim d'Aitana  i pujarem fins al cim menor d'Aitana que amb 1550 m d'alçada és el punt més alt que un CIVIL pugui coronar a la provincia d'Alacant.
Després de fer cim tornarem per la mateixa senda, amb la silueta del gegant Puigcampana a la nostra dreta fins a la Font de Partegat on teníem els cotxes i allí dinarem
FI.